Johnny Irion + Tess Liautaud

Dues mirades a l’Americana contemporània en una nit de folk-rock entre Nova Zelanda i els Estats Units El pròxim 13 de novembre, Aclam Club reunirà dues veus destacades de l’escena internacional de l’Americana i el folk-rock: la cantautora neozelandesa Tess Liautaud i el músic nord-americà Johnny Irion. Dues actuacions en una mateixa nit, dues maneres d’entendre la música d’arrels i un recorregut sonor que connectarà Nova Zelanda amb la tradició musical nord-americana. Tess Liautaud · L’esperit de Laurel Canyon des de Nova Zelanda Tess Liautaud, acompanyada de Jessie Rose Shanks al banjo, obrirà la nit presentant el seu segon àlbum, Blue Mind, un treball evocador que combina sensibilitat folk, Americana i ressonàncies de Laurel Canyon. Amb una veu càlida i emotiva i una escriptura especialment personal, Liautaud s’ha consolidat com una de les veus més interessants de l’actual escena folk i Americana de Nova Zelanda. En la seva música ressonen influències com Lucinda Williams, Mazzy Star i John Fogerty, mentre que Mountain Culture ha descrit Blue Mind com una trobada imaginària entre Bruce Springsteen, Mazzy Star i Lucinda Williams convertida en cançons. Johnny Irion · Folk-rock amb història La segona part de la nit estarà protagonitzada per Johnny Irion, acompanyat de Chris Murphy al violí. Amb una llarga trajectòria dins l’escena folk-rock nord-americana, Irion ha actuat en espais tan emblemàtics com el Carnegie Hall i el Royal Albert Hall, i la seva carrera l’ha vinculat a noms com Wilco, Pete Seeger, R.E.M. i Jackson Browne. La seva música uneix l’esperit del rock californià dels anys seixanta amb les arrels del folk tradicional americà. El seu nou disc, Sleeping Soldiers of Love, va ser gravat a l’estudi de Jackson Browne i compta amb el violí de Chris Murphy, que aporta una sonoritat capaç de viatjar dels Apalatxes a Califòrnia i al Mediterrani, amb una clara influència de David Lindley. Rolling Stone ha destacat el caràcter artesanal de les composicions d’Irion, comparant la cura amb què construeix les seves cançons amb la dels texans que apareixen a la contraportada d’After the Gold Rush de Neil Young. Dues actuacions, quatre músics i una mateixa nit per endinsar-se en les múltiples formes de l’Americana contemporània, des de la intimitat del folk fins a l’esperit del rock californià.